| |
| Productes Autòctons |
| Agroalimentaris, artesanals i industrials |
|
|
|
|
Territori a conservar




El territori d'una reserva de biosfera es divideix en tres zones, segons el seu nivell de protecció
|
 |
Una illa dividida en dues regions
L'illa es divideix en dues regions. La primera, al nord, és la més agresta;
hi ha platges d'arena rogenca i paisatges de gran bellesa. La segona, situada al sud,
té un relleu molt més suau i una costa amb penya-segats, barrancs coberts
de pins i cales d'arena daurada. L'elevació més alta de l'illa és
el Toro, de 357 metres.
Reserva de Biosfera
 |
 |
 |
 |
 |
| |
La zona de transició |
| |
La zona d'esmorteïment |
| |
Parc Natural |
|
 |
 |
El territori d'una reserva de biosfera es divideix en tres zones, segons el seu nivell
de protecció:
- La zona nucli
: és la zona de la reserva amb la màxima
protecció legal, que ha d'assegurar la protecció, a llarg termini, de la
biodiversitat in situ. La zona nucli de la reserva de biosfera de Menorca
és el Parc Natural de l'albufera des Grau, l'illa d'en Colom i el cap de
Favàritx i la seva zona d'influència.
- La zona d'esmorteïment o zona tampó
: està compresa per
aquells espais on només es poden fer activitats compatibles amb la
protecció de la zona nucli de la reserva. Entre aquestes activitats cal destacar
la investigació científica, l'educació i la formació
ambiental, i activitats turístiques i recreatives.
Aquesta zona d'esmorteïment, a Menorca, es correspon amb la delimitació
de les àrees naturals d'especial interès (ANEI) derivades de la Llei
d'espais naturals de Balears. Aquesta zona tampó comprèn, aproximadament,
un 41% del territori insular.
- La zona de transició
: és el territori centrat a donar suport
a la funció de desenvolupament socioeconòmic de la reserva i abraça
tot la resta del territori insular.
|

|
 |
Espais naturals
Parc natural de s'albufera des Grau, l'illa d'en Colom
i el cap de Favàritx
Aquest parc natural està situat al terme municipal de Maó. Ocupa una
extensió de 1.947 hectàrees, de les quals 72 pertanyen a l'albufera, a les
quals cal afegir la zona inundable coneguda com es Prat; diverses basses, entre les quals
destaquen la de Morella i la de sa Torreta; i l'illa d'en Colom, que té una
superfície de 60 hectàrees.
Tot l'espai que abraça l'albufera des Grau és d'una gran riquesa
mediambiental, ja que en el seu terreny es concentren una gran varietat de biòtops,
a més d'alguns dels monuments prehistòrics més importants dels que
es conserven a l'illa.
Respecte a la flora del parc, cal destacar la màquia menorquina o marina com
l'espècie més estesa. Mentres que a Favàritx i a l'illa d'en Colom
predomina la màquia litoral, a la resta del parc creix la màquia d'ullastre.
A les àrees més pròximes al litoral és on es concentra el
nombre més gran d'espècies exclusives de Menorca, com el fals aladern i el
safrà.
A les zones humides de l'albufera abunden les plantes submergides a l'aigua, entre les
quals destaquen el càrritx i els joncs. Als torrents que aboquen l'aigua a la
llacuna, trobam boves i oms, vegetació que també prolifera a les basses.
La massa forestal del parc està dominada per pinars de pi bord, bosquets de
tamarells i alzinars. A les platges i a les dunes creixen el borró, el narcís
de mar i la ruda de ca, un endemisme, mentre que les zones de cultiu es dediquen al
farratge de secà per al bestiar.
Per la seva banda, la fauna del parc està composta per roquers solitaris,
coloms salvatges i falcons pelegrins, aus totes elles que abunden a les àrees
pròximes al mar, al mateix temps que en les zones humides hi ha una gran quantitat
d'aus aquàtiques que solen passar l'hivern en aquest espai, com és el cas
de l'ànec xiulador, el boix i el corb marí gros.
També hi ha espècies que podem trobar tot l'any, com són per
exemple l'ànec coll-verd, la fotja i el cabussó petit.
A les basses, és habitual veure-hi granotes i gripaus, mentre que els peixos de
la llacuna són l'anguila, la gambúsia i la llissa. Finalment, a la zona del
parc dominada per massa forestal, hi trobam el liró i la tórtora comuna.
L'albufera compta també amb algunes restes arqueològiques
d'interès que pertanyen a distintes èpoques de la cultura menorquina, entre
les quals es troben els vestigis de la cultura talaiòtica de la finca de sa Torreta.
Al costat d'aquest poblat, s'alça una torre de defensa medieval i, a prop, una
altra del segle XVIII.
A més, el parc comprèn part del Camí de Cavalls,
una antiga ruta que volta tota l'illa i que es pot aprofitar per recórrer els
punts més interessants d'aquest magnífic espai natural.
Costa nord de Ciutadella
Des de la boca del port de Ciutadella fins a cala Morell, s'estén l'àrea
natural de la costa nord de Ciutadella, en la qual s'adverteix l'acció del
fort vent de tramuntana. És pròpia d'aquesta zona la delimitació
del terreny amb tanques que separen diferents parcel·les de terreny.
La Vall
Ubicada al terme de Ciutadella, la zona de la Vall és una de les més
muntanyoses de l'illa. En el seu litoral es troben algunes de les platges verges
més importants de Menorca, com ara la des Tancats i la des Bot, igual que ses
Fontanelles, port de refugi situat també en aquesta àrea. La màxima
altura de la Vall és sa Falconera, de 205 metres, als peus de la qual hi ha les
restes del poblat prehistòric d'Alfurinet.
Dels Alocs a Fornells
La demarcació compresa entre els Alocs i Fornells és una de les
més verges de l'illa. Alberga una zona humida que comprèn les maresmes de
Tirant i Lluriac, que és la segona zona humida més important després
de l'albufera des Grau.
Cala Barril, cala Pregonda i les cales de Binimel·là també formen part
d'aquesta zona, igual que el port natural de Sanitja, situat davant l'illa des Porros, on
es troba la vila preromana de Sanissera.
De la Mola a s'albufera de Fornells
Probablement, un dels espais més espectaculars de l'illa és la Mola,
situada al costat de l'albufera de Fornells.
Aquest enclavament dóna nom a un penya-segat de més de 120 metres que cau
sobre el mar, en el qual es troba una de les coves de majors dimensions, la cova de na
Polida. Cap al sud, hi ha cala Pudent i l'arenal de s'Olla.
De gran interès ecològic són també les zones de Bellavista,
Sant Isidre Binissarmenya i l'àrea compresa entre Addaia i l'Albufera,
que es prolonga fins a la Mola de Maó, a la riba septentrional del port de
Maó.
Aquesta darrera posseeix una orografia més abrupta a la part nord, que es va
aplanant a mesura que s'acosta al port i forma petites cales que se succeeixen al llarg
de la costa.
A la boca del port s'erigeix la fortalesa d'Isabel II, del segle XIX, famosa pel seu
penal militar, condició que actualment no té i que es pot visitar
amb permís previ.
Entre la cala Sant Esteve i el caló de Rafalet, hi ha una zona amb
abundants restes arqueològiques i coves excavades durant l'edat del ferro,
concretament situades a l'àrea de la torre d'en Penjat.
De Biniparratx a Llucalari
La zona ubicada al sud d'Alaior comprèn cala Biniparratx, cala
Binidalí, cala en Porter, Calascoves, cala Sant Llorenç i cala
Llucalari.
Calascoves, monument històric nacional, és una zona amb restes
arqueològiques de l'època talaiòtica, localitzada al costat d'un
dels poblats prehistòrics més importants de Balears, el de Torre d'en
Galmés, ja fora de l'àrea protegida.
Son Bou
La platja de Son Bou es troba als peus dels barrancs de la Vall i des Bec i
forma, en la seva unió, una gran maresma i una franja dunar, zona on es pot
visitar la basílica paleocristiana de Son Bou, la construcció de la qual
s'ha datada entre el segle V i el segle VI dC.
Binigaus
En l'itinerari entre Binigaus i cala Mitjana, trobam els barrancs de
Trebalúger, Binigaus i Algendar, i cales verges com cala Escorxada, cala Fustam i
la cala de Trebalúger.
En aquesta àrea hi ha nombroses restes arqueològiques, entre les quals
destaca l'anomenada cova des Moro.
Costa sud de Ciutadella
A la zona de la costa sud de Ciutadella, hi ha algunes de les platges més
conegudes de Menorca. Així, en el recorregut que va des de la part occidental del
barranc d'Algendar fins a Son Saura, trobam les cales de Macarella, Macarelleta i cala en
Turqueta.
La zona del camí de Baix està a poca distància de Ciutadella
i comprèn la cala Degollador, als voltants de la qual s'alça el castell de
Sant Nicolau.
Santa Àgueda i S'Enclusa
Santa Àgueda-s'Enclusa és un massís muntanyós del
nord de Ferreries on es poden visitar les ruïnes d'una antiga fortalesa àrab
que en l'actualitat es troba abandonada.
El Toro
El Toro és la muntanya més alta de Menorca, al cim del qual hi ha
un santuari des d'on es domina bona part de l'illa.
Penyes d'Egipte
El més destacat de les Penyes d'Egipte són les ermites de
Favàritx i de Sant Llorenç de Binixems.
|
|
|
|
| Arxiu Fotogràfic |
|
|
|
 |
|
Xarxa Menorca Monumental
|
 |
| Guía de monuments adaptads a la visita de turisme cultural ... |
|
|
|
|
|
|